Fes-te voluntari

Què significa ser voluntari?

Vull donar les gràcies a tots els voluntaris (espanyols i anglesos) que m’han acompanyat cada dia; als professors Ricardo (pare de l’expedició), Marta (la mare), el nostre estimat David i també en Richard (una persona admirable que em queda guardada com a persona de referència).  Per posar el punt i final al meu reconeixement, nombraria a totes les nenes de City of Joy. Elles m’han fet veure que, tot i que la vida es compliqui i arribi a ser un veritable desastre, mai  podem perdre les ganes de fer, ni viure, ni riure…

Només he estat 15 dies a Zàmbia però jo ja no sóc la mateixa persona. El fet de conviure amb gent d’un altre país i amb d’altres persones d’un continent del tercer món, m’ha fet veure les coses des d’una altra perspectiva.

Coses com veure tota aquella gent pobre, que camina pels carrers de terra i pols amb roba trencada sense perdre mai el somriure. O nenes que han estat violades i maltractades, que amb prou feines mengen un àpat al dia, i inexplicablement sempre estan ballant, cantant i de bon humor… I tenen unes ganes increïbles d’aprendre i tirar el país endavant. També hem conegut famílies senceres que viuen en la misèria econòmica més absoluta però amb unes reserves de ‘fe’ fins la mort

De tot això només pots ser conscient si viatges a l’altra part del món. De què depèn la felicitat? La felicitat i el sentir-nos bé no depèn de les coses materials (milions de persones no tenen ni per alimentar als seus fills) sinó de saber valorar al màxim i apreciar tot allò que tenim. No fa falta gastar-se molts diners per sortir de festa i passar-ho bé, sinó gaudir de la companyia que ens envolta. No necessitem penjar fotos de tot sinó viure amb intensitat.

portada blog

Penso que gaudir i valorar allò que tenim és de les millors sorts que existeixen. Aquest viatge m’ha canviat molt!! Ara crec que tot anirà bé si ens esforcem,  que hem de lluitar per un futur millor.

Només donar les gràcies a Share , a Zàmbia en general, i en especial a totes les nenes City of Joy, que m’han donat una autèntica lliçó de vida i fe. Només espero i desitjo poder tornar algun dia en un futur per aprendre més d’aquell lloc, i ajudar en tot allò que estigui al meu abast. Ara sé que Zàmbia no té res, ni menjar, ni diners, ni centres comercials, ni autopistes… però en el fons, té molt més que nosaltres. Twalumba

Guillem Fenollosa
Alumne voluntari 2016