Visita a les escoles de Zàmbia

Avui el dia ha començat molt aviat. Primera parada: Manyaana Primary School per visitar un dels alumnes del Scholarship Programme que té Share The Light. M’ha sorprès molt la rebuda que ens han fet, tot un espectacle la veritat. Cada país ha cantat el seu himne nacional davant dels alumnes que ens havien preparat uns balls i un munt de coses.

La nostra següent parada: Magoye Primary School. La rebuda també ha estat impressionant. Durant tota la visita ens han tractat com si fóssim un ministre important. Havien preparat cants i balls populars i nosaltres vam cantar l’himne per segona vegada. També els hi vam ensenyar una cançó en castellà, la ‘Macarena’. Ha estat molt divertit perquè hem fet riure als nens i nenes.

DSC00931

Share The Light ha ajudat molt en aquesta zona. Gràcies al projecte, l’escola ha comprat un tanc i una bomba d’aigua. També ha realitzat la seva canalització, que els anglesos han inaugurat tallant una cinta. La zona ha estat molt afectada pel còlera. El següent objectiu de Share The Light és arreglar tots els lavabos que ara són un forat a terra.

Al pati de l’escola ens havien preparat un cerimònia amb balls i cants de Zàmbia.

Un cop acabat l’acte, he viscut el moment més dur del dia. Durant el dinar, molts nens estaven mirant des de fora i en algun moment han demanat menjar. M’ha sabut molt greu no poder fer res davant d’això. Vaig amagar el menjar de manera que no es pogués veure des de fora.

A continuació, hem anat a un aula a debatre dos temes molt importants: L’educació de les noies que es queden embarassades i el suport de les empreses a l’educació dels infants. Em va impressionar com els alumnes de Magoye s’havien preparat perfectament el debat i la seva manera d’expressar-se.

DSC01026

Però aquesta no era l’última escola que vam visitar. De camí a casa, vam parar a una escola de més de 1.700 alumnes dividits en tres torns diferents. Allà ens van donar un refresc i galetes. Sempre que ens preparen menjar en una visita sento que no ho haurien de fer perquè nosaltres no ho necessitem com ells.

A la tarda ens va tocar una activitat que em va agradar molt: Ajudar a les nenes de City of Joy a fer els deures. Tenia una idea molt equivocada del nivell d’educació a Zàmbia. Vaig haver d’ajudar a una nena de 16 anys a fer les feines de matemàtiques (matrius de rang 2). I em va encantar que m’escrigués una carta d’agraïment per la nostra amistat.

Un cop més, em vaig anar a dormir sabent que havia fet més d’una bona acció.

Victor Navarro 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *