Il·lusionats cap a Zàmbia

aeroport-web

El viatge ha estat llarg i cansat. A partir del segon vol ja estàvem fatigats i les 5 hores de bus han estat esgotadores.

Les noies de la casa d’acollida de les Filles de Maria Auxiliadora han cridat d’alegria per la nostra arribada, que portaven tant de temps esperant. Ha estat una sensació increïble sentir de primera mà l’emoció que genera la nostra presència. Al baixar del bus, se’ns han llençat a sobre i ens han ajudat amb les maletes. Era impressionant veure com les agafaven com si res, quan quasi pesaven més que elles.

Després de calmar una mica totes aquestes emocions hem sopat amb la resta de voluntaris anglesos beneint la taula, un costum que a casa no tenim però que aquí es fa sempre per agrair l’oportunitat de ser aquí i de poder ajudar a gent que realment ho necessita.

balls-web

Les joves ens van organitzat una festa de benvinguda amb balls i cants que havien preparat per a nosaltres.

El primer que ens va sorprendre van ser les seves veus angelicals, totes canten i canten molt bé. I els balls, quan estan contentes sempre ho expressen ballant.

Ens van fer un bon repertori que va culminar amb pastís i magdalenes que gaudiren tots plegats.

Després del viatge i la benvinguda estàvem esgotats i necessitàvem estirar-nos i descansar. L’endemà començava la gran aventura i havíem d’estar ben desperts.

Oriol Duro 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *